top of page

LA DESINFORMACIÓ

La desinformació és informació falsa o manipulada que es difon amb intenció de confondre, enganyar o influir. A diferència de la fake news, que són notícies clarament inventades amb titulars impactants, la desinformació també inclou rumors, imatges manipulades i informació fora de context.

Impacte en els joves

Els infants i adolescents encara estan desenvolupant el pensament crític i sovint aprenen a utilitzar internet sense tenir eines suficients per distingir entre informació real i informació falsa.

Un estudi de Save the Children a Romania (2020), amb gairebé 5 000 infants, va revelar que gairebé el 40 % van veure afectats per informació falsa durant la pandèmia, i la meitat no intentava contrastar el que llegia.

UNICEF i la Comissió del Regne Unit alerten que els infants són molt vulnerables a la desinformació perquè els costa diferenciar què és veritat i què no, i això pot afectar el seu benestar i la confiança en els mitjans. 

Impacte en persones grans

Screenshot 2025-08-18 15.46.47.png

La gent gran, en canvi, acostuma a tenir menys experiència digital i, en molts casos, confia més en la informació que rep a través de xarxes socials, missatges de WhatsApp o correus. Aquesta confiança pot fer-los més vulnerables.

Segons informació recullida, a l’estat de Andhra Pradesh (Índia), la gent gran suposa un 10 % de les víctimes de ciberdelictes, amb estafes per WhatsApp que els han fet perdre quantitats molt grans de diners. 

investigacions indiquen que les persones d’edat avançada tenen més probabilitats de donar credibilitat a la desinformació —sobretot després de veure-la repetides vegades— a causa del que s’anomena l’efecte de la veritat il·lusòria. També tendeixen a confiar en el que ve de persones properes, cosa que pot fer-les més vulnerables.

Per què és un problema...?

PELS JOVES

- Confusió:  Els joves sovint reben una gran quantitat d'informació de diferents fonts, moltes vegades contradictòries, cosa que genera desconcert a l’hora de discernir què és veritat i què no.

- Ansietat:  Aquesta confusió provoca un estat emocional d'ansietat perquè no saben en què confiar ni com gestionar la gran quantitat de dades a la seva disposició.

- Falta de criteri:  A més, per la manca d’experiència i formació en pensament crític, no sempre tenen les habilitats necessàries per analitzar i avaluar críticament la informació que consumeixen.

- No contrasten el que llegeixen:  Sovint els joves no utilitzen fonts diverses o no verifiquen la informació, cosa que pot provocar que acceptin com a cert tot allò que troben, fins i tot si és erroni.

PER LA GENT GRAN

- Victimitzats per estafes i fake news: La gent gran sovint és objecte de fraus i notícies falses perquè pot tenir una menor familiaritat amb la tecnologia i un criteri més limitat per identificar informació falsa. 

​A

- Manca d’eines digitals per verificar: Moltes persones grans no saben utilitzar o no tenen accés a eines digitals que permeten comprovar la veracitat d’una notícia o informació, com ara cercadors avançats, portals de verificació o xarxes socials útils.

A més... en un àmbit

SOCIAL

  • Enfronta la societat.

  • Genera confusió i desconfiança.

  • Pot alimentar prejudicis i rumors.

Polític

  • Pot manipular l’opinió pública.

  • Influeix en eleccions i decisions.

  • Debilita la confiança.

personal

  • Presa de decisions equivocades.

  • Genera ansietat i desconfiança.

  • Desinformació prolongada.

VOLS Més dades reals?

Un estudi publicat a la revista Science Advances (citada per El País) mostra que els usuaris de Facebook majors de 65 anys van compartir gairebé set vegades més notícies falses que els joves de 18 a 29 anys durant la campanya electoral dels Estats Units del 2016.

Un informe de l’Ofcom (Regne Unit, març 2022) assenyala que el 30 % dels usuaris d’internet no qüestionen la veracitat dels continguts en línia; d’aquests, un 6 % creuen tot el que veuen. Això demostra que molts joves (i adults) sobreestimen la seva capacitat per detectar fake news.

bottom of page